Batecs de llàgrimes.

Es tenyeix de negre el cel, i a la matinada alerta
De la nit naix un estel, que en sucre blau és desperta.
Lluny està, mes als meus somnis, tan a prop el puc sentir,
Que el seu vent ho corrobora, amb el teu últim sospir.
I encara que a tu no arribe, doncs molt alt està el teu far,
Tremole com l'aigua neta, que dels ulls vol escapar.
Sé que en la llum em contemples, custodiant la teua pau,
I en la música s'escolta, el teu cantar viu i suau. 
Em diuen que ningú marxa, si en records és custodiat.
Estimada estela blava — del meu cor mai t'has anat. 

Addah Monoceros.